Infantil

Els pares som els que millor coneixem els nostres fills, encara que de vegades no ens ho sembli.

Els pares i mares a través de l’observació diària i el quotidià que vivim amb els nostres fills tenim molts indicadors que ens aporten informació sobre el què està passant.

Indicadors amb informació positiva i indicadors amb informació que potser no ens agrada tant.

Situacions com…

Trobo molt inquiet al Marc.

La Laia no es concentra.

En Pau està sempre emprenyat.

No sé què fer, la Janna cada dia la fa més grossa.

Darrerament, l’Oriol ha baixat el rendiment escolar.

 

…, poden ser indicadors ha tenir en compte per diagnosticar una situació de patiment o malestar en l’infant i/o adolescent.

N’hi molts més, alguns tenen a veure amb els nens i les nenes i d’altres amb els pares (com ens comuniquem amb els nostres fills, com els tractem, com s’assignen rols, etc.): de vegades no posem els límits que cal i donem als infants moltes opcions per decidir quan encara no han assolit la maduresa suficient per prendre decisions; en altres casos, la situació es complica i els fills cada cop reaccionen de formes més contundents, perquè els adults els anem frenant, i en canvi, al no fer-ho, poden aparèixer en els infants sentiments d’abandó.

Aquests exemples fonamenten la necessitat d’abordar els problemes confeccionant un diagnòstic diferencial, capaç d’establir, des de la seva complexitat, quin és el problema a resoldre, què i a qui implica, sempre situant en el centre d’atenció a la persona.

Tot sovint percebem que el problema és la situació que es manifesta, com per exemple, el fracàs escolar. Però el fracàs escolar és una manera en com es presenta el problema; són símptomes que haurem d’analitzar molt bé perquè ens estan alertant d’una situació de malestar que cal tractar.

Apunts pràctics:

 

 

TDAH

El trastorn per dèficit d’atenció tot sovint és degut a que els pares no hem trobat la manera de posar límits als fills, donant moltes opcions per decidir, fent que els infants acabin inquietant-se. Posant límits excessius també pot provocar trastorns en la conducta i aflorament de sentiments com por, abandonament, etc. Si es dóna suport als pares podem redreçar aquesta situació obtenint resultats molt gratificants per tots els membres de la família.

 

 

 

FRACÀS ESCOLAR

El fracàs escolar pot ser un símptoma d’una situació més complexa a nivell personal o familiar. És com un fusible que ens indica que hi ha malestar. Cal estudiar la situació personal i familiar i veure quina és la intervenció més adient.

 

ASSETJAMENT ESCOLAR

Provoca una situació d’angoixa que deixa un patiment en l’infant. El tractament passa per donar les eines que necessita l’infant per reconèixer aquestes situacions i saber-les manegar, demanant ajuda o per sí mateix.

 

 

 

 

CRISI EN L’ADOLESCÈNCIA

Provoca una situació de canvi, transició entre la infància i l’edat adulta, de forma més o menys harmònica o amb turbulències. Els pares s’han d’acostumar a la nova situació i començar a tractar a l’adolescent com a tal, al ritme adequat, i això no és fàcil. En aquesta etapa vital, poden aflorar patologies més o menys greus que la infància passaven desapercebudes.

Cal fer un diagnòstic diferencial amb altres patologies que requereixen un abordatge multidisciplinari. Molt sovint s’aposta pel tractament farmacològic apareixent a posteriori el trastorn iatrogènic perquè no s’està tractant el problema i pot tenir greus efectes secundaris.

Si vols concertar una visita, truca al telèfon 670 010 987

O bé reserva hora via web.
Reservar hora